|
MENORQUINS
fins 1750 |
|
MARC MARTÍ TOTXO
El juliol de 1563 partí cap a Constantinoble per gestionar l’alliberament dels captius menorquins (unes quatre mil persones) de l’assalt turc de 1558. Amb el temps, Marc Martí ho seria tot a l’església menorquina: paborde i rector de Santa Maria de Ciutadella, comissari insular del Sant Ofici de la Inquisició i vicari general del bisbe de Mallorca. Fill il·lustre de Ciutadella.
Bibliografia: Fills il·lustres de Ciutadella. Florenci Sastre Portella, 2003 |
|
|
PERE SANXO OLIVES Professà al monestir de Montserrat el 1586. Fundà el primer convent benedictí al Perú. De tornada a Montserrat, escriví una Historia de la Orden de San Benito en la India. El 1612 fou nomenat abat de Sant Pere de la Portella (Berguedà) i més tard, el 1621, seria traslladat a Ripoll.
Bibliografia: Enciclopèdia catalana. Revista de Menorca. |
|
|
MIQUEL BARÇOLA CARDONA Havent desembarcat uns dos-cents moros al nord de Menorca, organitzà la defensa contra els invasors. Reeixí a repel·lir-los però morí després de la contesa.
Bibliografia: Enciclopedia.cat |
|
|
MIQUEL SUBIRATS PALMER Va professar l'any 1590 al convent dels Agustins de Ciutadella, que aleshores era al
port, al lloc ocupat avui pel bastió de l'Ajuntament. L'any 1614 en fou elegit prior. Va promoure
el nou convent a l'emplaçament actual del Seminari i església del Socors. Fill il·lustre de Ciutadella.
Bibliografia: Fills il·lustres de Ciutadella. Florenci Sastre Portella, 2003 |
|
|
FRANCESC MARÇAL SAURA Ingressà a l'orde franciscà de molt jove i en va ser provincial el 1657. Ensenyà
teologia a Roma i a la Ciutat de Mallorca (en el convent de Sant
Francesc) i filosofia lul·liana a la Universitat Literària d'aquesta
darrera ciutat. Com a filòsof estudià Duns Escot, la presència del qual
anima totes les seves obres.
Bibliografia: Viquipèdia |
|
|
GUILLEM GONYALONS COLL Nascut
a Alaior, era frare agustí a Barcelona. Va ser promogut a la seu vacant
de Solsona el 13 d’abril de 1699. Vuit anys després, per raons de
salut, hi hagué de renunciar. Bibliografia: Quatre bisbes menorquins. Diversos autors, 2009. |
|
|
JOAN MIQUEL SAURA MORELL L'any 1706, durant la guerra de succesió, es va pronunciar a favor de l'Arxiduc Carles i va aixecar bandera contra Felip V. Bibliografia: Història de Menorca. Miquel À. Casasnovas Camps, 2005. |
|
|
BERNAT J. OLIVES NADAL
Bibliografia: Revista de Menorca. Fernando Martí Camps, 1987 |
|
|
FRANCESC ROTGER GOMILA (FRA ROGER) Bibliografia: Viquipèdia |
|
|
GIUSEPPE CHIESA BARATTI
Bibliografia: Revista de Menorca. Fernando Martí Camps, 1987 |
|
|
JOSEP VIVÓ PARPAL Conegut
per mestre Josep Vivó, és un glosador que va cobrar fama pel seu ingeni
i vivesa en contestar glosant al qui l'importunava amb preguntes
molestes per a ell. Ciutadella li dedicà un carrer; també una
associació de veïns del municipi porta el seu nom. Bibliografia: El Iris, 28/11/2003. |
|
|
MIQUEL OLEO QUADRADO
Bibliografia: Baleópolis (internet) |
|
|
PERE QUADRADO ENRICH Es
va dedicar a la carrera de les armes en l'exèrcit espanyol arribant a
assolir el grau de tinent coronel i mariscal de camp.
Bibliografia: Fills il·lustres de Ciutadella. Florenci Sastre Portella, 2003 |
|
|
NICOLAU ORFILA GUÀRDIA Bibliografia: Guia de municipis de Menorca (UH). Ferreries. Jordi González Vidal, 2007. |
|
|
JOAN RAMIS I RAMIS Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014... |
|
|
ANTONI VILA CAMPS Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014. |
|
|
JOAN ROCA VINENT Joan Roca, oficial de marina, és l'autor del famós "Diari de Mahó" que conta els
fets més importants succeïts en aquesta població des de l'any 1776 fins
l'any de defunció del diligent cronista. Bibliografia: Viquipèdia |
|
|
PERE RAMIS I RAMIS Era germà de Joan Ramis i Ramis amb qui formà part de la Societat Maonesa de Cultura. Tenia coneixemens de llatí, grec, hebreu, àrab, anglès, francès, italià i alemany, motiu pel qual fou nomenat intèrpret de Carles III a Menorca. Traduí al català diverses d'obres de Molière.
Bibliografia: Viquipèdia |
|
|
JAUME SOLER SANS Era capità de vaixell. Entre la dècada dels anys setanta i vuitana del segle XVIII, apareix relacionat amb diferents empreses, tant de cors com de navegació comercial, per la Mediterrània; però, finalment, segueix la carrera diplomàtica al nord d'Àfrica, com els seus germans. Va ser cònsol de Tunísia i de Trípoli. Menorquí il·lustre. Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014 |
|
|
JAUME SCARNICHI GUIVERNAU Navega
amb vaixells corsaris anglesos que realitzen importants
preses i diferents accions de guerra. Més tard, entra al servei de la
Reial Marina portuguesa per seguir la carrera naval en la que va
ascendint fins a Cap de Divisió. Fou nomenat menorquí il·lustre. Bibliografia: Galeria de menorquins il·lustres. Maria A. Hernández Gómez, 2014. |
|
|
ANTONI ROIG REIXACH Va
ser Rector de Ferreries (1774-1790) i vicari general de Menorca. A
Felanitx, on va ser destinat l'any 1790, va fundar una congregació de
Germanes de la Caritat (1798). Va ser promogut a canonge magistral de
Mallorca. Va publicar diferents obres de caràcter religiós, entre les que
s'inclouen sermons i panegírics. És Fill adoptiu de
Ferreries. Bibliografia: Enciclopèdia catalana |
